100 anys de Tecla Sala: de fàbrica tèxtil a centre cultural

Fa 100 anys, el teixit industrial d’una ciutat com  l’Hospitalet de Llobregat (la segona més poblada de Catalunya) era molt diferent de l’actual. Las fàbriques dibuixaven el paisatge urbà i una gran part de la població hi treballava.

El recinte fabril de la Tecla Sala forma part d’aquesta arquitectura industrial, característica de la ciutat, que ha evolucionat, a través de diferents usos, de referent industrial del sector tèxtil a destacat conjunt patrimonial.

Façana principal de l’edifici de la Tecla Sala, projectat per l’arquitecte Claudi Duran i Ventosa (1892)

En els seus inicis, el primer edifici construït va ser un molí paperer (1855-1880) que aprofitava el salt d’aigua del Canal de la Infanta, al seu pas pel Torrent Gornal. Tot el treball que es feia era manual i era necessària mà d’obra especialitzada, coneixedora de l’ofici.

A partir de 1882, la família Basté, hereva del molí, converteix l’edifici en una indústria de filats i teixits de cotó. L’expansió de l’activitat industrial comporta una extraordinària ampliació de les instal·lacions. El 1892 s’encarrega a l’arquitecte Claudi Duran i Ventosa el projecte d’un nou edifici. Duran, que serà conegut com l’introductor del formigó armat a Espanya, realitza un imponent edifici de tres plantes, d’estil manxesterià, amb predomini dels murs de maó vist i les grans finestres per a entrada de la llum.

Detall de l’edifici de la Tecla Sala, la xermeneia i el molí paperer.

Curiosament, l’edifici no serà recordat amb el nom de la família Basté, que mantindrà l’activitat industrial fins a 1913, sinó amb el de la persona que adquireix la propietat quan Sucesores de Andreu Basté tanquen l’empresa: Tecla Sala (Roda de Ter 1886-Barcelona 1973)

Tecla Sala esdevindrà una de les fàbriques destacades del tèxtil a l’Hospitalet. A diferència d’altres empreses del sector, dels dels seus inicis va utilitzar l’electricitat com a energia. Dedicada als filats i torçats de cotó, comença la seva activitat amb 2.000 fusos que arribaran a ser-ne 33.500 en la dècada de 1960. El cens obrer de 1923 recull un total de 322 treballadors a la Tecla Sala, dels quals 271 n’eren dones, és a dir, el 84% de la plantilla.

Publicitat de l’empresa Tecla Sala a la Barcelona artística e Industrial (1916)

Vaig treballar a la Tecla Sala quan ja no se sentia el soroll de les màquines ni quedava cap rastre de l’activitat tèxtil. Convertida en una escola taller per a joves llicenciats, era difícil imaginar llavors, mirant aquell enorme espai buit, les columnes de ferro colat i els grans finestrals de la façana, com havia estat la vida de les persones que tot just uns anys abans (el 1979 la crisi del sector tèxtil va obligar al tancament de l’empresa) s’ocupaven de les màquines que funcionaven en les tres naus de l’edifici i en els tallers contigus. Ens endinsàvem en la societat de la informació, les idees i els ordinadors eren ara la nostra maquinària.

Vista aèria del conjunt de la Tecla Sala i el molí paperer (foto de 1991) Font: Centre d’Estudis de l’Hospitalet (CELH).

El 1988 l’Ajuntament de l’Hospitalet va comprar el recinte fabril per destinar-lo a equipament cultural. Dintre de la política de recuperació del patrimoni industrial de la ciutat, Tecla Sala va acollir diferents iniciatives com l’Escola Taller del Patrimoni (1990-1993) i d’altres activitats de caire cultural i artístic. Anys més tard, esdevé el Centre Cultural Metropolità Tecla Sala, compuesto pel Centre d’Art i la Biblioteca Central. A més, és la seu de diferents entitats culturals com el TPK Arts Plàstiques, la Fundació Arranz – Bravo i el Centre d’Estudis de l’Hospitalet.

Exposició en el Centre d’Art Tecla Sala (2013)

Has treballat o coneixes cap altre exemple d’arquitectura industrial reconvertida en un espai per a nous usos?