Les imatges antigues en la difusió del patrimoni cultural

Les imatges antigues en la difusió del patrimoni cultural

Ens agrada mirar imatges antigues. Mirem com ha canviat l’entorn rural, la ciutat, la moda, la tecnologia i fins i tot els costums. Les fotografies constitueixen un document gràfic excepcional dels canvis que es produeixen en la nostra societat i representen una part important de la nostra memòria (per això ens provoca una gran desolació perdre les nostres fotos personals).

A finals del segle XIX van aparèixer les primeres postals il·lustrades a Espanya com a forma de correspondència per enviar un missatge breu. El seu baix cost va permetre una àmplia difusió al llarg del segle XX i l’inici del col · leccionisme postal, passant de ser una modalitat de correu a un vehicle cultural.

Si avui passegem per un mercat de col · leccionista podem trobar nombroses postals il · lustrades que mostren imatges, vistes, records de pobles, ciutats i paisatges de tota la geografia espanyola. Constitueixen un excel · lent document gràfic del nostre patrimoni cultural.

El temple expiatori de la Sagrada Família, obra del genial arquitecte Antoni Gaudí, un dels monuments més visitats a nivell mundial, ens mostra a través de les imatges antigues una arquitectura en permanent construcció. Les imatges ens serveixen per difondre el patrimoni cultural.

Barcelona. Temple de la Sagrada Família (començat el 1882)

Barcelona. Temple de la Sagrada Família (començat el 1882)

Barcelona. Temple de la Sagrada Família el 1915

Barcelona. Templo de la Sagrada Família (2012)

Barcelona. Templo de la Sagrada Família (2012)

Les fotografies antigues ens permeten conèixer de forma fidel el patrimoni que ha desaparegut i ens apropen al context històric que tenia en el moment de la seva realització. La casa Trinxet, una de las obres clau del modernisme català, construïda per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, és un exemple de com les imatges constitueixen un document gràfic excepcional per recordar i valorar el patrimoni desaparegut.

CasaTrinxet Puig i CadafalchEl paper dels centres de documentació, arxius, biblioteques i museus és fonamental per difondre i conservar aquest patrimoni. Però també ho és l’activitat de plataformes ciutadanes que duen a terme moviments a favor de la protecció del patrimoni històric amenaçat, com en els casos del Centre d’Estudis de l’Hospitalet que denuncia l’abandonament de la vil·la de Can Rigalt i la plataforma Madrid, Ciudadanía y Patrimonio que alerta del deteriorament d’alguns edificis històrics de Madrid .

Finalment, les noves tecnologies ens permeten renovar la mirada sobre el patrimoni cultural. Gràcies a la digitalització podem consultar a internet més d’un milió de fotos antigues de Guipuzcoa  o mitjançant la realitat augmentada i la geocodificació és possible realitzar un passeig històric per la ciutat de Barcelona, contemplant l’abans i el després d’alguns dels seus llocs més emblemàtics, a través d’una aplicació per a dispositius mòbils.

Conserves fotos antigues de patrimoni desaparegut de la teva ciutat?

By | 2017-10-18T20:04:30+00:00 desembre 17th, 2013|Patrimoni cultural, Sin categoría @ca|0 Comments

About the Author:

Soy licenciada en Geografía e Historia por la Universidad de Barcelona. En 1990 inicio mi trayectoria profesional en el sector de la difusión cultural y del patrimonio. Interesada en la historia de empresa combino los estudios de documentación histórica con trabajos de consultoría. He trabajado para Letona-Cacaolat, RACC, Grupo Vichy Catalán. Formé parte de la investigación documental para la publicación Parc Zoològic de Barcelona, cent anys d’història (Edicions 62, Barcelona 1992). Soy coautora de los libros: Font de salut: Història del Vichy Catalán, (Edicions 62, Barcelona 1997); Font d’Or, el agua por naturaleza, (editorial Columna, Barcelona 2000) y Malavella, el agua original, (Viena edicions, Barcelona 2004). Autora de Vichy Catalán 125 años de historia (Viena edicions, Barcelona 2009). Colaboro con el Centre d’Estudis de L’Hospitalet de Llobregat (CELH) en estudios de historia local. Comisaria de la exposición “La INDO de l’Hospitalet: memòria gràfica d’una empresa” una selección de 36 imágenes históricas de la empresa de óptica INDO, que se ha podido visitar en el Centre Cultural Santa Eulàlia de l’Hospitalet, del 12 al 24 de noviembre de 2015, y en la Biblioteca Tecla Sala del 2 de febrero al 24 de marzo de 2016. En 2016 he realizado la investigación histórica de Ernesto Ventós S.A. con la publicación del libro conmemorativo de su centenario. En 2017 he publicado el libro conmemorativo del 50 aniversario de la empresa SANJO y el artículo “La indústria òptica més gran d’Espanya era a l’Hospitalet: història de l’empresa INDO (1943-2007)” en el Quaderns d’Estudi núm 31 del Centre d’Estudis de l’Hospitalet.

Leave A Comment