Ja fa algun temps les societats s’organitzaven al voltant de les persones d’edat. Aquestes persones proporcionaven saviesa per poder sobreviure i progressar. Eren respectades per tot el grup. Representaven la memòria de la comunitat .

En la societat medieval, els antics gremis organitzaven jeràrquicament la divisió del treball entorn a l’aprenent, l’oficial i el mestre. La figura de l’aprenent encarnava l’inici de l’etapa laboral, el primer esglaó per anar pujant, a poc a poc, en el coneixement de l’ofici que aprenia d’oficials i mestres.

Un dels factors que va ajudar a allargar la vida laboral dels artesans va ser el descobriment de les ulleres. A partir dels quaranta anys, per motius biològics, l’ull humà té dificultat per enfocar els objectes propers. Gràcies a les ulleres els artesans que realitzaven un treball qualificat, especialment els que s’ocupaven de tasques de major precisió, van poder continuar el seu ofici en el que es considerava els seus millors anys de vida laboral. Encara està per valorar quin va ser l’impacte econòmic per a Europa d’aquest fet .

La revolució industrial va significar una profunda transformació dels sistemes i l’estructura de treball de l’època anterior. És el pas del treball del taller artesà a les grans fàbriques. En la nova economia fabril, l’experiència va seguir sent valorada perquè s’entenia que era proporcional a la productivitat .

En els anys 90 del segle XX es produeix un nou canvi en el mercat laboral i es reforça la cultura de la joventut, dels “joves encara que sobradament preparats” com ens mostrava la publicitat d’una coneguda marca de cotxes. Des de llavors, el mercat laboral ha canviat considerablement. Les dificultats per trobar feina arriben per igual a joves i grans, si bé és cert que a l’hora de descartar un currículum, el factor edat passa a ser decisiu .

Molts dels meus amics, excel · lents professionals, són persones de més de 50 i més de 60 anys. D’ells aprenc cada dia, m’aporten coneixement, experiència, saviesa i m’acosten a una societat que ha quedat enrere però de la que hem heretat el que som avui en dia . Potser no saben de tecnologia, ni de xarxes socials , però la seva mirada sobre la vida és molt lúcida .

Cristóbal Colón, fundador de La Fageda, en un dinar amb joves emprenedors explicava com havia creat la seva empresa, les dificultats que va haver de superar però, sobretot , aportava una experiència vital única, de gran valor per a aquests futurs emprenedors .

L’edat no hauria de pesar en el currículum com una càrrega. Alguns d’aquests amics que han estat prejubilats són cridats a l’empresa per impartir classes als més joves, a la manera dels antics mestres gremials . La figura dels mentors, tan en alça avui en dia, també necessita de les persones amb experiència . Són dos clars exemples de situacions on l’edat es converteix en un plus.

Crec que l’edat és una actitud, una forma d’ enfrontar-se a la vida. Amb la formació adequada les persones que han sortit del mercat laboral per la seva edat podrien reincorporar-se i aportar tot el seu bagatge professional en una nova empresa .

Internet i la societat del coneixement s’obren pas en el mercat laboral actual . Els reclutadors van, cada vegada més, als mitjans socials per buscar els seus candidats . Però no oblidem que per arribar a l’entorn digital, al 2.0 cal un sòlid 1.0 i moltes persones majors de 50 anys el tenen, és qüestió de treure´l a la llum i mostrar tot el que poden fer, el valor del seu treball. Només necessiten una oportunitat .

Us convido a llegir l’entrevista a Ricardo Fisas, fundador de la multinacional Natura Bissé, como un exemple de potencial, actitud i talent en els majors de 50 años.

Ricardo-FisasSé que en podríem trobar molts més exemples Quin és el teu talent? Quina és la teva història?

[/fusion_builder_column][/fusion_builder_row][/fusion_builder_container]