100 anys de Tecla Sala: de fàbrica tèxtil a centre cultural

100 anys de Tecla Sala: de fàbrica tèxtil a centre cultural

Fa 100 anys, el teixit industrial d’una ciutat com  l’Hospitalet de Llobregat  (la segona més poblada de Catalunya) era molt diferent de l’actual. Las fàbriques dibuixaven el paisatge urbà i una gran part de la població hi treballava.

El recinte fabril de la Tecla Sala forma part d’aquesta arquitectura industrial, característica de la ciutat, que ha evolucionat, a través de diferents usos, de referent industrial del sector tèxtil a destacat conjunt patrimonial.

 

Tecla Sala arquitectura industrial

Façana principal de l’edifici de la Tecla Sala, projectat per l’arquitecte Claudi Duran i Ventosa (1892)

En els seus inicis, el primer edifici construït va ser un molí paperer (1855-1880) que aprofitava el salt d’aigua del Canal de la Infanta, al seu pas pel Torrent Gornal. Tot el treball que es feia era manual i era necessària mà d’obra especialitzada, coneixedora de l’ofici .

A partir de 1882, la família Basté, hereva del molí, converteix l’edifici en una indústria de filats i teixits de cotó. L’expansió de l’activitat industrial comporta una extraordinària ampliació de les instal · lacions. El 1892 s’encarrega a l’arquitecte Claudi Duran i Ventosa el projecte d’un nou edifici. Duran, que serà conegut com l’introductor del formigó armat a Espanya, realitza un imponent edifici de tres plantes, d’estil manchesterià, amb predomini dels murs de maó vist i les grans finestres per a entrada de la llum .

 

Tecla Sala y molino papelero

Detall de l’edifici de la Tecla Sala, la xermeneia i el molí paperer.

 

Curiosament, l’edifici no serà recordat amb el nom de la família Basté, que mantindrà l’activitat industrial fins a 1913, sinó amb el de la persona que adquireix la propietat quan Sucesores de Andreu Basté tanquen l’empresa: Tecla Sala (Roda de Ter 1886-Barcelona 1973)

Tecla Sala esdevindrà una de les fàbriques destacades del tèxtil a l’Hospitalet. A diferència d’altres empreses del sector, dels dels seus inicis va utilitzar l’electricitat com a energia. Dedicada als filats i torçats de cotó, comença la seva activitat amb 2.000 fusos que arribaran a ser-ne 33.500 en la dècada de 1960. El cens obrer de 1923 recull un total de 322 treballadors a la Tecla Sala, dels quals 271 n’eren dones, és a dir, el 84% de la plantilla.

 

 

Publicidad de la empresa Tecla Sala en la Barcelona artística e Industrial (1916)

Publicitat de l’empresa Tecla Sala a la Barcelona artística e Industrial (1916)

 

Vaig treballar a la Tecla Sala quan ja no se sentia el soroll de les màquines ni quedava cap rastre de l’activitat tèxtil. Convertida en una escola taller per a joves llicenciats, era difícil difícil imaginar llavors, mirant aquell enorme espai buit, les columnes de ferro colat i els grans finestrals de la façana, com havia estat la vida de les persones que tot just uns anys abans (el 1979 la crisi del sector tèxtil va obligar al tancament de l’empresa) s’ocupaven de les màquines que funcionaven en les tres naus de l’edifici i en els tallers contigus. Ens endinsàvem en la societat de la informació, les idees i els ordinadors eren ara la nostra maquinària.

 

Tecla Sala vista aérea 1991

Vista aèria del conjunt de la Tecla Sala i el molí (foto de 1991) Font: Centre d’Estudis de l’Hospitalet

 

El 1982 l’ajuntament de l’Hospitalet comprà el recinte fabril per destinar-lo a equipament cultural. Dintre de la política de recuperació del patrimoni industrial de la ciutat, Tecla Sala va acollir diferents iniciatives com la Escola Taller del Patrimoni (1990-1993) i d’altres activitats de caire cultural i artístic. Anys més tard, esdevé el Centre Cultural Metropolità Tecla Sala, compuesto pel Centre d’Art i la Biblioteca Central. A més, és la seu de diferents entitats culturals com el TPK Arts Plàstiques, la Fundació Arranz – Bravo i el Centre d’Estudis de l’Hospitalet.

 

Centro de Arte Tecla Sala, Centre d'Art Tecla Sala

Exposició en el Centre d’Art Tecla Sala (2013)

 

Has treballat o coneixes cap altre exemple d’arquitectura industrial reconvertida en un espai per a nous usos?

About the Author:

Soy licenciada en Geografía e Historia por la Universidad de Barcelona. En 1990 inicio mi trayectoria profesional en el sector de la difusión cultural y del patrimonio. Interesada en la historia de empresa combino los estudios de documentación histórica con trabajos de consultoría. He trabajado para Letona-Cacaolat, RACC, Grupo Vichy Catalán. Formé parte de la investigación documental para la publicación Parc Zoològic de Barcelona, cent anys d’història (Edicions 62, Barcelona 1992). Soy coautora de los libros: Font de salut: Història del Vichy Catalán, (Edicions 62, Barcelona 1997); Font d’Or, el agua por naturaleza, (editorial Columna, Barcelona 2000) y Malavella, el agua original, (Viena edicions, Barcelona 2004). Autora de Vichy Catalán 125 años de historia (Viena edicions, Barcelona 2009). Colaboro con el Centre d’Estudis de L’Hospitalet de Llobregat (CELH) en estudios de historia local. Comisaria de la exposición “La INDO de l’Hospitalet: memòria gràfica d’una empresa” una selección de 36 imágenes históricas de la empresa de óptica INDO, que se ha podido visitar en el Centre Cultural Santa Eulàlia de l’Hospitalet, del 12 al 24 de noviembre de 2015, y en la Biblioteca Tecla Sala del 2 de febrero al 24 de marzo de 2016. En 2016 he realizado la investigación histórica de Ernesto Ventós S.A. con la publicación del libro conmemorativo de su centenario. En 2017 he publicado el libro conmemorativo del 50 aniversario de la empresa SANJO y el artículo “La indústria òptica més gran d’Espanya era a l’Hospitalet: història de l’empresa INDO (1943-2007)” en el Quaderns d’Estudi núm 31 del Centre d’Estudis de l’Hospitalet.

2 Comments

  1. Montse Tarter 4 novembre, 2013 at 7:56 - Reply

    Interessant!
    A Mataró, gran centre tèxtil en el passat, també hi ha algunes fàbriques que s’han conservat per a ús de la ciutadania (Can Gassol, Can Marfà), però no tan imponents com la Tecla Sala.
    No sé sí coneixes la història de Can Fàbregas i El Corte Inglés a Mataró.És una increible bogeria, absolutament al·lucinant!

    • Natalia Piernas Gallego 4 novembre, 2013 at 14:47 - Reply

      Moltes gràcies Montse pel teu comentari. M’agradarà molt que m’expliquis la història de Can Marfà i la de Can Fàbregas que, pel que he vist a la premsa, té un important tema patrimonial en joc. Can Gassol sé que s’ha reconvertit en un centre de creació d’arts escèniques i així s’ha pogut recuperar per a la ciutat.
      Una abraçada

Leave A Comment