La bretxa salarial de gènere: una història que continua

La bretxa salarial de gènere: una història que continua

En cap altre moment de la història les dones han estat més formades, més preparades, i no obstant això, la bretxa salarial de gènere continua. Una realitat difícil d’acceptar en 2015, quan segons les dades, la bretxa salarial de gènere a Espanya ha augmentat en els últims anys. Sembla que encara queda molt camí per recórrer.

Hi ha dues dates en el calendari que fan pensar:

El 22 de febrer se celebra, des de 2011, el Dia Europeu de la Igualtat Salarial amb l’objectiu de conscienciar i sensibilitzar sobre la persistència de la bretxa salarial de gènere. De mitjana, les dones europees han de treballar molt més temps per guanyar el mateix que els homes.

El 8 de març es commemora el Dia Internacional de la Dona. Jornada reivindicativa des de 1910 per la plena igualtat de la dona.

Les dues dates em van venir al cap quan vaig visitar l’exposició del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC): La dona al món industrial. L’exposició mostra les condicions de vida i de treball de la dona des del segle XVIII a la primera meitat del XX a Catalunya. Enfocada des de diferents àmbits temàtics: operàries; discriminació; esposes i mares; mobilitzacions femenines; emprenedores i empresàries ofereix un recorregut històric per la situació de la dona al món industrial.

L’exposició ressalta la importància de la dona en el procés d’industrialització. d’obra destacada en el sector tèxtil, on el nombre de dones que treballaven a les fàbriques era sensiblement superior al dels homes, també van tenir un paper important, entre d’altres sectors, a la indústria del suro, el paper, la mineria, i a les colònies industrials.

bretxa salarial de gènere

Entrada a l’exposició itinerant “La dona al món industrial”

Les dades no poden ser més reveladores: Les dones han treballat sempre. Abans de la seva incorporació al món industrial realitzaven treballs a casa, especialment en el sector del tèxtil i treballaven al camp. El seu paper, encara que no reconegut i silenciat durant dècades, ha estat fonamental per a sustentar l’economia familiar.

La divisió del treball per sexes, característica de l’etapa industrial, suposa per a la dona una menor consideració pel seu treball i rebre menys sou. Encara realitzaran la mateixa feina, la seva qualificació es considerava de valor inferior i la seva tasca complementària.

bretxa salarial de gènere

Un dels plafons de l’exposició

No puc evitar una sensació de tristesa en acabar el recorregut de l’exposició, tot i valorar el difícil camí recorregut fins a la nostra època i de trobar-me davant les imatges d’èxit d’empresàries. Moltes coses han canviat en els últims dos segles, i no obstant això, la bretxa salarial de gènere no disminueix. Ara ja estem formades, preparades, tenim talent, som emprenedores, empresàries, investigadores, científiques podem afrontar nous reptes professionals però no hi ha cap raó objectiva per no cobrar per la mateixa feina igual sou que els nostres companys. Resulta curiós que en la societat del coneixement tampoc estiguem trobant, de moment, la igualtat salarial.

 

By | 2017-10-18T20:04:24+00:00 març 13th, 2015|Mercat Laboral, Sin categoría @ca|0 Comments

About the Author:

Soy licenciada en Geografía e Historia por la Universidad de Barcelona. En 1990 inicio mi trayectoria profesional en el sector de la difusión cultural y del patrimonio. Interesada en la historia de empresa combino los estudios de documentación histórica con trabajos de consultoría. He trabajado para Letona-Cacaolat, RACC, Grupo Vichy Catalán. Formé parte de la investigación documental para la publicación Parc Zoològic de Barcelona, cent anys d’història (Edicions 62, Barcelona 1992). Soy coautora de los libros: Font de salut: Història del Vichy Catalán, (Edicions 62, Barcelona 1997); Font d’Or, el agua por naturaleza, (editorial Columna, Barcelona 2000) y Malavella, el agua original, (Viena edicions, Barcelona 2004). Autora de Vichy Catalán 125 años de historia (Viena edicions, Barcelona 2009). Colaboro con el Centre d’Estudis de L’Hospitalet de Llobregat (CELH) en estudios de historia local. Comisaria de la exposición “La INDO de l’Hospitalet: memòria gràfica d’una empresa” una selección de 36 imágenes históricas de la empresa de óptica INDO, que se ha podido visitar en el Centre Cultural Santa Eulàlia de l’Hospitalet, del 12 al 24 de noviembre de 2015, y en la Biblioteca Tecla Sala del 2 de febrero al 24 de marzo de 2016. En 2016 he realizado la investigación histórica de Ernesto Ventós S.A. con la publicación del libro conmemorativo de su centenario. En 2017 he publicado el libro conmemorativo del 50 aniversario de la empresa SANJO y el artículo “La indústria òptica més gran d’Espanya era a l’Hospitalet: història de l’empresa INDO (1943-2007)” en el Quaderns d’Estudi núm 31 del Centre d’Estudis de l’Hospitalet.

Leave A Comment