Cosme Toda, patrimoni industrial a l’Hospitalet

Cosme Toda, patrimoni industrial a l’Hospitalet

La Cosme Toda és un dels grans complexes industrials que encara queden a l’Hospitalet, protegit com a Bé Cultural d’ Interès Local (BCIL)

En la segona meitat del segle XIX, Catalunya era la fàbrica d’Espanya. Barcelona era el nucli industrial de Catalunya i l’Hospitalet era la bòbila de Barcelona. La capital catalana creixia espectacularment i la demanda de maons i rajoles seguia la mateixa tendència.

L’Hospitalet estava a prop, disposava d’un sòl argilenc i aigua. Després de les grans indústries ceràmiques d’ Antonés i Romeu Escofet, s’instal·len al barri de San Josep tres establiments ceràmics contigus: Batllori, Llopis i Cosme Toda, entre la carretera provincial i el Canal de la Infanta (artèries que garantien les comunicacions i l’aigua).

Cosme Toda i Vives, terrissarie de Vilanova de *Escornabou (província de Tarragona), es va especialitzar en les rajoles de terrasses denominades cairons. El 5 de maig de 1883, segons consta en el Libro – Registro de las construcciones que se han verificado en Hospitalet, Cosme Toda i Cia sol·licitava el permís per construir un establecimiento/fábrica de alfarería de parecidas condiciones á los que existen montados en aquellas inmediaciones, con una cuadra y hornos.

El primer edifici de la fàbrica el va construir el mestre d’obres Marià Tomàs i Barba, l’any 1883. El mateix mestre d’obres que havia construït la casa de Cosme Toda al carrer Perucho de l’Hospitalet.

L’empresa, després d’alguns intents de crear societats mercantils, es va mantenir com a familiar, sota la direcció dels nebots del fundador, Juan i Cosme Miralles.

A partir de 1913 s’inicia un procés d’ampliació i diversificació de la producció. Una de les especialitats de l’empresa eren els elements ornamentals que avui formen part d’alguns dels edificis barcelonins de l’època del modernisme i el noucentisme.

 

natalia piernas historia de empresa Cosme Toda

Anunci de la fàbrica Cosme Toda a la Revista Arquitectura y Construcción, 1917

 

A partir de 1915 es va optar per l’energia elèctrica, i es van ampliar les instal·lacions, entre elles la casa director. El 1923 es va iniciar la construcció del gran edifici de maó vist dissenyat per Ramon Puig i Gairalt, arquitecte municipal de l’Hospitalet, que està considerat un dels grans elements del patrimoni industrial del país.

Durant la Guerra Civil l’empresa va ser col·lectivitzada, com la resta de les indústries de la ciutat. A més, es va dedicar a la fabricació de material bèl·lic. En 1938 va sofrir una gran explosió, de la qual mai es va saber si va ser un accident o un acte de sabotatge. Finalitzada la contesa, la producció ceràmica va trigar un temps a tornar a reprendre i va patir les restriccions d’energia i matèries primeres pròpies de l’època autàrquica.

En 1950 es constitueix Fabricación de Cerámica S.A. i partir de la dècada de 1960 l’expansió de l’empresa va ser enorme.

Quan va deixar de fabricar peces ceràmiques es va convertir en magatzem i centre de comercialització de materials per a bany i cuina. Segons anunciava la pròpia empresa:

COSME TODA, S.A. es una empresa familiar, distribuidora en exclusiva de una amplísima gama de proveedores y productos entre los que destacan: cerámicas y gres, con las marcas PORCELANOSA, ZIRCONIO, VENIS y ALCALAGRES; sanitarios VILLEROY & BOCH; muebles de baño GAMA DECOR; bañeras e hidromasajes SYSTEM POOL; o grifería ORAS.

Productos que se comercializan mediante una red de puntos de venta distribuidos por toda Catalunya que, a lo largo de los años, han ido diversificando su oferta agrupándola en diversos estilos, desde el más moderno al rústico, y exponiéndola mediante diferentes áreas temáticas.

Los proyectos de futuro de esta compañía exclusivista se encaminan hacia la ampliación de su gama de productos, con la incorporación de muebles de cocina, y servicios, de cara a abarcar un espacio más amplio dentro del mercado de la construcción.

El futur de l’empresa es veuria truncat per la crisi del sector de la construcció.

 

natalia piernas historia de empresa Cosme Toda La Vanguardia

Anunci publicat a La Vanguardia, dimarts 4 de novembre de 1980

 

 

Cosme Toda web

Difusió de l’empresa Cosme Toda a la web, 2006.

 

Des de 2007 es parla sobre quin serà l’ús d’aquest magnífic edifici industrial. Si el 1995 la fàbrica tèxtil Tecla Sala  es va convertir en Biblioteca Central i Centre d’Art Contemporani, recuperant per a la ciutat un extraordinari equipament, sembla que el futur de la Cosme Toda s’està fent esperar.

La primera edició de la Barcelona Gallery Weekend, en octubre de 2015, presentava en el seu programa la realització d’una intervenció artística en l’espai industrial de la Cosme Toda. Era una ocasió única que permetia entrar per un breu espai de temps a la fàbrica. L’antiga nau de Puig i Gairalt no es podia visitar, per motius de seguretat, però gràcies a la instal·lació artística de David Bestué en la qual havia estat la casa del director, podies entreveure, gairebé a les fosques, les diferents habitacions de la casa, els sòls de paviment hidràulic, les ceràmiques, alguns dels objectes que van fer famosa a la fàbrica … Un patrimoni històric que val la pena ser catalogat, conservat, restaurat i exposat. N’estem expectants.

 

natalia piernas historia de empresa cosme toda casa director

La casa del director realitzada en maó vist de color vermellós, amb decoració i elements modernistes.

 

natalia piernas historia de empresa cosme toda objetos

A l’interior de la casa del director trobem alguns dels motlles de l’antiga fàbrica Cosme Toda, peces ceràmiques i paviment hidràulic.

 

natalia piernas historia de empresa cosme toda ceramicas

 

natalia piernas historia de empresa cosme toda ceramica

 

natalia piernas historia de empresa cosme toda ceramica detalle

Per ara, ens conformem veient la imponent façana de maó vit de la Cosme Toda al barri de Sant Josep.

 

natalia piernas historia de empresa Cosme Toda Puig i Gairalt

Edifici projectat per l’arquitecte Ramon Puig i Gairalt (1923)

 

Entrades relacionades

Si vols conèixer més sobre la història de la indústria a l’Hospitalet et recomano el post d’en Manuel Domínguez:  La indústria a l’Hospitalet del segle XVIII a l’actualitat

En relació a l’incendi de la Cosme Toda és interessant el post de Luis V. Bagán.Apunts sobre els fets de la nit del 17 de novembre de 1938

About the Author:

Soy licenciada en Geografía e Historia por la Universidad de Barcelona. En 1990 inicio mi trayectoria profesional en el sector de la difusión cultural y del patrimonio. Interesada en la historia de empresa combino los estudios de documentación histórica con trabajos de consultoría. He trabajado para Letona-Cacaolat, RACC, Grupo Vichy Catalán. Formé parte de la investigación documental para la publicación Parc Zoològic de Barcelona, cent anys d’història (Edicions 62, Barcelona 1992). Soy coautora de los libros: Font de salut: Història del Vichy Catalán, (Edicions 62, Barcelona 1997); Font d’Or, el agua por naturaleza, (editorial Columna, Barcelona 2000) y Malavella, el agua original, (Viena edicions, Barcelona 2004). Autora de Vichy Catalán 125 años de historia (Viena edicions, Barcelona 2009). Colaboro con el Centre d’Estudis de L’Hospitalet de Llobregat (CELH) en estudios de historia local. Comisaria de la exposición “La INDO de l’Hospitalet: memòria gràfica d’una empresa” una selección de 36 imágenes históricas de la empresa de óptica INDO, que se ha podido visitar en el Centre Cultural Santa Eulàlia de l’Hospitalet, del 12 al 24 de noviembre de 2015, y en la Biblioteca Tecla Sala del 2 de febrero al 24 de marzo de 2016. En 2016 he realizado la investigación histórica de Ernesto Ventós S.A. con la publicación del libro conmemorativo de su centenario. En 2017 he publicado el libro conmemorativo del 50 aniversario de la empresa SANJO y el artículo “La indústria òptica més gran d’Espanya era a l’Hospitalet: història de l’empresa INDO (1943-2007)” en el Quaderns d’Estudi núm 31 del Centre d’Estudis de l’Hospitalet.

Leave A Comment