En cap altre moment de la història les dones han estat més formades, més preparades, i no obstant això, la bretxa salarial de gènere continua. Una realitat difícil d’acceptar en 2015, quan segons les dades, la bretxa salarial de gènere a Espanya ha augmentat en els últims anys. Sembla que encara queda molt camí per recórrer.
Hi ha dues dates en el calendari que fan pensar:
El 22 de febrer se celebra, des de 2011, el Dia Europeu de la Igualtat Salarial amb l’objectiu de conscienciar i sensibilitzar sobre la persistència de la bretxa salarial de gènere. De mitjana, les dones europees han de treballar molt més temps per guanyar el mateix que els homes.
El 8 de març es commemora el Dia Internacional de la Dona. Jornada reivindicativa des de 1910 per la plena igualtat de la dona.
Les dues dates em van venir al cap quan vaig visitar l’exposició del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC): La dona al món industrial. L’exposició mostra les condicions de vida i de treball de la dona des del segle XVIII a la primera meitat del XX a Catalunya. Enfocada des de diferents àmbits temàtics: operàries; discriminació; esposes i mares; mobilitzacions femenines; emprenedores i empresàries ofereix un recorregut històric per la situació de la dona al món industrial.
L’exposició ressalta la importància de la dona en el procés d’industrialització. Mà d’obra destacada en el sector tèxtil, on el nombre de dones que treballaven a les fàbriques era sensiblement superior al dels homes, també van tenir un paper important, entre d’altres sectors, a la indústria del suro, el paper, la mineria, i a les colònies industrials.
Entrada a l’exposició itinerant “La dona al món industrial”
Les dades no poden ser més reveladores: Les dones han treballat sempre. Abans de la seva incorporació al món industrial realitzaven treballs a casa, especialment en el sector del tèxtil i treballaven al camp. El seu paper, encara que no reconegut i silenciat durant dècades, ha estat fonamental per a sustentar l’economia familiar.
La divisió del treball per sexes, característica de l’etapa industrial, suposa per a la dona una menor consideració pel seu treball i rebre menys sou. Encara realitzaran la mateixa feina, la seva qualificació es considerava de valor inferior i la seva tasca complementària.
Un dels plafons de l’exposició
No puc evitar una sensació de tristesa en acabar el recorregut de l’exposició, tot i valorar el difícil camí recorregut fins a la nostra època i de trobar-me davant les imatges d’èxit d’empresàries. Moltes coses han canviat en els últims dos segles, i no obstant això, la bretxa salarial de gènere no disminueix. Ara ja estem formades, preparades, tenim talent, som emprenedores, empresàries, investigadores, científiques … podem afrontar nous reptes professionals però no hi ha cap raó objectiva per no cobrar per la mateixa feina igual sou que els nostres companys. Resulta curiós que en la societat del coneixement tampoc estiguem trobant, de moment, la igualtat salarial.
Leave A Comment