Modest Furest, emprendre al segle XIX

Modest Furest, emprendre al segle XIX

Sí, el títol és correcte, ens remuntem a l’època en què neix la fotografia, les ciutats comencen a expandir-se més enllà de les muralles medievals i s’instal · la el primer enllumenat públic elèctric a Espanya.

A finals del segle XIX, el jove Modest Furest (Sant Pol de Mar 1852 – Calella 1939), metge a la ciutat de Girona, compagina la seva activitat professional amb la inquietud emprenedora.

Furest es desplaçava als pobles veïns per exercir la seva professió i en una de les seves visites a la petita població de Caldes de Malavella (La Selva), coneguda per les seves aigües termals des de l’època romana, descobreix l’existència d’una deu on els animals van a beure i a guarir les seves malalties, segons li expliquen els propis habitants de la població. Furest compra el 1880 el terreny d’on brollen les aigües i realitza totes les anàlisis oportunes per conèixer les seves característiques. Totalment convençut de l’extraordinària qualitat del producte, no dubtà a portar endavant el seu projecte: comercialitzar les aigües mineromedicinals i construir-hi un establiment balneari. En aquella època, embotellar aigua era una autèntica bogeria, només imaginada per visionaris com ell.

De la mateixa manera que els emprenedors d’avui dia, es va trobar amb la dificultat de com finançar el seu projecte. Naturalment, va acudir a la seva família a la recerca de suport. La seva dona, Mercè Tapis, posseïa un negoci familiar a Girona. Amb ella constitueix una societat comanditària per iniciar la comercialització de les aigües. Tot el procés es realitza manualment en un petit edifici habilitat per l’embotellament. El projecte era de tal magnitud que aviat es quedaria aturat per manca de diners.

 

Embotellament de Vichy Catalán (finals segle XIX)

Embotellament de Vichy Catalán (finals segle XIX)

Malgrat els escassos ingressos per continuar les obres, van seguir endavant i poc a poc, gràcies a la fama de les aigües, la tasca incansable de difusió realitzada pel doctor Furest i la contínua afluència de clients, es va aconseguir aixecar el balneari en diferents etapes fins a arribar a construir, el 1904, el Gran Hotel Balneari Vichy Catalán. La constitució de la Sociedat Anònima Vichy Catalán va suposar l’impuls definitiu per acabar les obres. A partir d’aquí, Furest s’aniria deslligant de la gestió de l’empresa i podria dedicar-se a nous projectes que no van deixar de succeir-se al llarg de la seva vida.


Imatge de l'Hotel Balneari Vichy Catalán publicada a El Eco de Sitges

Imatge de l’ Hotel Balneari Vichy Catalán publicada a El Eco de Sitges (22/07/1900)

 Quines van ser les claus de l’èxit de l’empresa?

1.-   Comptar amb un producte de gran qualitat: quan Modest Furest va fer analitzar les aigües i va descobrir que tal com creia, la seva qualitat era comparable a la de les millors aigües europees, no va dubtar en la necessitat de dur endavant la seva empresa per millorar la salut i el benestar dels seus pacients.

2.- El caràcter emprenedor de Modest Furest. Conegut per ser un home curiós i inquiet, comptava amb aquelles qualitats que associem a la figura de l’emprenedor: passió pel seu treball, motivació, confiança, constància, compromís i tenia una missió, visió i valors clarament definits. Des d’un primer moment, molt abans que es construís una sola pedra del que serà el Gran Balneari Vichy Catalán, Furest redacta la memòria econòmica del projecte disposat a que l’establiment termal estigués al nivell dels grans balnearis europeus.

3.- Es va envoltar de les figures científiques més prestigioses del moment: Frederic Trèmols i Borrell, que realitzà l’estudi químic de les aigües; Lluís Marià Vidal, l’estudi geològic; Joan Giné y Partagás, l’estudi clínic; també Rafael Rodríguez Méndez, Salvador Mas Ministral i Bartolomeu Robert, importants metges de l’època li oferiren els seu suport.

4.- L’encertada comercialització del producte en l’àmbit local, estatal i internacional: l’estratègica ubicació de la vila de Caldes al costat de la línia fèrria va permetre que el ferrocarril esdevingués el mitjà ideal per distribuir les ampolles de Vichy Catalán al llarg de la geografia catalana i espanyola.

5.- L’adequada estratègia de comunicació: els primers anuncis en premsa apareixen en 1890. Les aigües van ser presentades i premiades en els certàmens internacionals més prestigiosos de finals del segle XIX i principis del XX. Els propis clients i el col · lectiu mèdic, a través dels seus escrits, van ser els millors prescriptors de la marca. Embotellar l’aigua mineromedicinal va ser una resposta a la necessitat dels agüistes de continuar el tractament terapèutic a casa.

Anunci publicat a la portada de La Vanguardia (03/01/1890)

6.- La innovació: més enllà de la medicina tradicional, Furest estava interessat en els nous corrents de la medicina europea de l’època com l’homeopatia, l’higienisme i la hidroteràpia. A més, va patentar diferents aliments concentrats, així com un sistema de tapat de les ampolles per no perdre l’anhídrid carbònic. La seva tasca intel · lectual va ser molt prolífica, va escriure diferents llibres sobre medicina, va editar una revista sobre l’aliment compost i la revista del Balneari.

7.- L’ascens de la burgesia, com a classe social que buscava diferenciar-se de l’aristocràcia. En els balnearis, la burgesia troba el remei a les seves malalties i una forma d’estiueig que li permetia “connectar” amb persones de la seva mateixa classe i interessos.

8.- L’impuls econòmic dels indians: emigrants espanyols que van tornar de “fer les Amèriques. Alguns van tornar a casa amb grans fortunes i van decidir invertir en la construcció de luxoses residències, la creació d’empreses i en obra social. Furest, que buscava finançament perquè el seu balneari s’havia quedat petit davant la gran quantitat de banyistes que acudien cada any a la temporada del balneari, va trobar en cinc indians, que havien estat directors d’importants firmes comercials a Cuba, l’aportació de capital necessari per donar l’impuls definitiu a la seva obra.  

Quines serien les claus de l’èxit de l’emprenedor del segle XXI?

 

 

By | 2017-10-18T20:04:32+00:00 novembre 14th, 2013|Història d'empresa, Sin categoría @ca|4 Comments

About the Author:

Soy licenciada en Geografía e Historia por la Universidad de Barcelona. En 1990 inicio mi trayectoria profesional en el sector de la difusión cultural y del patrimonio. Interesada en la historia de empresa combino los estudios de documentación histórica con trabajos de consultoría. He trabajado para Letona-Cacaolat, RACC, Grupo Vichy Catalán. Formé parte de la investigación documental para la publicación Parc Zoològic de Barcelona, cent anys d’història (Edicions 62, Barcelona 1992). Soy coautora de los libros: Font de salut: Història del Vichy Catalán, (Edicions 62, Barcelona 1997); Font d’Or, el agua por naturaleza, (editorial Columna, Barcelona 2000) y Malavella, el agua original, (Viena edicions, Barcelona 2004). Autora de Vichy Catalán 125 años de historia (Viena edicions, Barcelona 2009). Colaboro con el Centre d’Estudis de L’Hospitalet de Llobregat (CELH) en estudios de historia local. Comisaria de la exposición “La INDO de l’Hospitalet: memòria gràfica d’una empresa” una selección de 36 imágenes históricas de la empresa de óptica INDO, que se ha podido visitar en el Centre Cultural Santa Eulàlia de l’Hospitalet, del 12 al 24 de noviembre de 2015, y en la Biblioteca Tecla Sala del 2 de febrero al 24 de marzo de 2016. En 2016 he realizado la investigación histórica de Ernesto Ventós S.A. con la publicación del libro conmemorativo de su centenario. En 2017 he publicado el libro conmemorativo del 50 aniversario de la empresa SANJO y el artículo “La indústria òptica més gran d’Espanya era a l’Hospitalet: història de l’empresa INDO (1943-2007)” en el Quaderns d’Estudi núm 31 del Centre d’Estudis de l’Hospitalet.

4 Comments

  1. Nuria Pifarré 16 novembre, 2013 at 10:25 - Reply

    Molt interessant! Encara recordo que quan era petita “l’aigua de Vichy” es venia a les farmàcies.

    Un gran visionari, el Sr. Furest

    • Natalia Piernas Gallego 16 novembre, 2013 at 16:03 - Reply

      Moltes gràcies Núria pel teu comentari!
      Tens tota la raó, durant molt de temps el Vichy Catalán, en la seva condició d’aigua mineromedicinal, es venia a les farmàcies, tal i com es veu a l’anunci.
      Salutacions!

  2. Montse Tarter 17 novembre, 2013 at 8:01 - Reply

    Molt interessant, m’ha agradat molt! I responent la teva pregunta, no serien semblants les claus de l’èxit per als emprenedors del s.XXI ????

    • Natalia Piernas Gallego 17 novembre, 2013 at 19:37 - Reply

      Moltes gràcies Montse per llegir-ho i pel teu comentari!
      Jo també penso que hi ha molta relació entre l’esperit emprenedor del Doctor Furest al segle XIX, i moltes de les aptituds i reptes que afronten els emprenedors del segle XXI.
      Una abraçada

Leave A Comment