Des que va començar la crisi econòmica el mercat laboral es troba en un estat especialment convuls. Són moltes les persones que han perdut la feina i altres les que s’enfronten a una contínua devaluació salarial.
Parlar sobre el valor del treball no és nou. Grans pensadors de l’economia clàssica plantejaren la teoria del valor – treball que considera que el valor d’un bé o servei depèn de la quantitat de treball que porta incorporat. Els economistes Adam Smith (La riquesa de les nacions), David Ricardo (Principis d’economia política i tributació) i Karl Marx (El Capital) tractaren en les seves obres sobre el mercat, els mitjans de producció, el valor, el treball, des de diferents perspectives.
Arribats al segle XXI no deixo de preguntar-me quin és el valor del treball en la societat actual, en la societat del coneixement a què ens dirigim . M’inquieten els comentaris que escolto d’amics, coneguts i professionals sobre les dificultats en què es troben per la rebaixa dels salaris. Fer la mateixa feina per una remuneració inferior implica no només la pèrdua de poder adquisitiu sinó un difícil encaix emocional.
No sé si us ha passat alguna vegada: tens un client que està content amb el teu treball , hi ha una bona relació de confiança, valora la teva feina però aquest any hi ha un tema diferent, et comenta que només podrà pagar-te la meitat dels teus honoraris ( i ara què faig? ) … o bé, acabes de contactar amb un possible client, entens perfectament les seves necessitats i li prepares un projecte. Tot li sembla fantàstic, has captat el que vol, li envies un pressupost. Et crida i et diu:
– El teu pressupost se’ns va (silenci) Podries fer-ho a la meitat del pressupostat?
– La meitat del projecte?
– No, no. Tal com ho vas presentar ens va agradar. Ho volem tot.
Què fas? Davant teu un dilema:
a ) Acceptar el projecte tot i saber que li hauràs de dedicar moltes més hores de les que et pagaran, però que en temps de crisi potser cal rebaixar els teus honoraris una mica (però, a la meitat?).
b ) Rebutjar l’oferta del client, encara que et sap molt de greu, perquè l’únic que no pots permetre’t és tenir pèrdues. El teu treball té un preu.
Un professional coneix perfectament el seu treball, sap tot el que hi ha darrere, allò que no es veu però que és fonamental per fer una feina ben feta. Aquesta part que tant costa fer entendre al client quan planteges un pressupost. De fet, per a molts professionals la part més difícil és precisament fixar el valor que es mereix el teu treball, aquesta part que conjuga els costos de producció am el valor afegit que oferim amb el nostre producte/servei.
Una vegada que tens clar el teu mercat, els teus clients, com et vols posicionar ( i no és per preu baix ) i has aconseguit experiència i bona reputació, és possible que et trobis davant d’una nova situació d’incertesa a l’hora de plantejar les teves honoraris ( i des que va començar la crisi, s’han ajustat molt).
Fins i tot, en una volta de rosca més, podem parlar de si estaries disposat a treballar sense cobrar (interessant el cas dels “blocaires” del “Huffington Post” perquè planteja les noves relacions laborals en l’àmbit digital).
Talent, qualitat, bon servei, atenció al client són paraules destacades en els mitjans socials i en la premsa tradicional. Acaparen nombrosos titulars i per a alguns són la gran fita a assolir. Darrere d’aquestes paraules hi ha professionals, i no em refereixo únicament a treballadors per compte pròpia sinó professionals de l’educació, la salut , la seguretat, treballadors de diferents sectors que fan un important treball i que veuen devaluat any rere any el seu sou.
No crec que una devaluació continuada dels salaris sigui una bona recepta per sortir de la crisi. Rebre una menor remuneració pel teu treball, a més de la pèrdua de poder adquisitiu que representa, comporta un difícil encaix emocional.
T’has trobat alguna vegada en aquesta situació?
Leave A Comment